Catalunya Gran Reserva

És a través de les campanyes estructurals que l’equip de NEC pot treballar de forma íntegra, total i interconnectada sobre els casos de violència contra els animals i la destrucció dels diversos ecosistemes que conformen Catalunya, sempre estructurats en territoris, una delimitació que ens permet analitzar, respectar i atendre a la realitat biològica, geogràfica, climatològica, orogràfica, sociocultural, històrica, demogràfica i econòmica de cada regió.

#MEDITERRÀNIAVIVA

A Catalunya tenim unes costes esquitxades per les nostres dejeccions fecals i industrials, aigües que acaben en una mar plastificada i plena de brutícia que les corrents ens acaben retornant; una Mediterrània en la que s’hi vessen residus orgànics, petroli, detergents, fenols i pesticides que fan que s’exhaureixi la quantitat d’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua, una mar pressionada per les àrees industrials de la depressió litoral i prelitoral, desfigurada per una primeríssima línia de costa gairebé asfaltada per complet, a través del formigó d’habitatges, segones i terceres residències, dels hotels, dels apartaments i càmpings oci-vacacionals que s’aixequen des de La Sénia i fins al Barcarès. I tot per donar via lliure al reclam d’un turisme de sol, alcohol, platja i diversió a disposició de les masses treballadores.

«On comença el final de la mar?»

Alessandro Baricco

Catalunya és una de les zones d’Europa que més contribueix a que la Mediterrània sigui la mar més degradada i sobreexplotada del món, víctima d’una pesca hiperpredadora i ultra tecnificada, amb una zona costanera quasi bé erma, on les espècies animals i vegetals sofreixen molt per sobreviure, accelerant així la desaparició de la vida de l’ecosistema i, amb ella, la mort del pèlag d’on va sorgir la nostra civilització occidental.

D’entre els nombrosos problemes mediambientals que sofreix la nostra Mediterrània, se’n destaca que:

En menys de 70 anys ha perdut el 41% dels seus mamífers i el 34% dels seus peixos

Més de 110 espècies de peixos es troben en perill d’extinció, i més de 700 espècies al·lòctones amenacen amb envair les seves aigües, la majoria d’elles arribades des del mar Roig després de creuar el Canal de Suez. La tonyina roja, la foca monjo (ja extinta a Catalunya), el mero i la nacra es troben en perill imminent d’extinció.

La pesca és la principal explotació que sofreix la mar, on els individus víctimes de l’ecocidi submarí es compten per tones diàries i no per unitats

La devastació de la pesca (sobretot la d’arrossegament) ha acabat ja amb la majoria d’ecosistemes subaquàtics i la seva biodiversitat. Per posar un sol exemple, el 99% dels taurons han desaparegut en poc menys de 40 anys. Les piscifactories són l’equivalent a la ramaderia intensiva terrestre pel que. de la mateixa manera que la pesca industrial, la piscicultura suposa també un gran impacte a causa de la contaminació de l’aigua per amoníac, nitrats i paràsits.

La posidònia oceànica està desapareixent

Aquest mantell marí és el lloc on s’alimenten i reprodueixen la majoria de les espècies de flora i fauna. Podria ser una gran aliada contra l’escalfament global, ja que 1m2 d’aquesta planta proporciona uns 10 litres d’oxigen. També protegeix les costes de l’erosió de les onades, que arrossegarien la sorra sense la subjecció de les seves praderies.

El plàstic suposa el 95% dels seus residus

Les seves aigües no poden renovar-se a la velocitat d’altres mars, de manera que creen l’efecte abocador, pel que els plàstics i les seves micro-partícules s’hi acumulen per sempre. Tortugues marines, catxalots o dofins, per posar només alguns exemples, estan amenaçats per aquest residu.

L’escalfament global, a mercè de l’erosió dels seus temporals, faran desaparèixer les platges i la meitat de la línia litoral de costa

Tanmateix, el Delta de l’Ebre pateix la intrusió marina com a causa de les llevantades. Una altra conseqüència n’és l’acidificació de les seves aigües per l’excés de CO2 que es dissol al mar, provocant un descens en el nivell de pH de l’aigua, fet que està desestabilitzant tots els ecosistemes marins.

És ja el mar més contaminat del món

S’hi aboquen un incomptable nombre de litres d’aigües fecals, residuals industrials i prop de 150.000 tones de cru cada any. La generació de residus en els ports i durant la navegació, (ja sigui turística, comercial, industrial, pesquera o esportiva) causen la degradació de les masses d’aigua costaneres, així com la massificació turística, que incrementa la generació de residus orgànics i materials en poblacions petites que no estan preparades per assumir una quantitat de deixalles tan alta, sobretot durant l’època estival.

És el més sobreexplotat d'Europa

I no només per causa de la pesca; la construcció d’infraestructures a la línia de costa, com ara ports, espigons i passeigs marítims, n’altera la façana litoral, afecta les comunitats biològiques més properes al litoral i modifica la circulació de sorres al llarg del mareny. Les llevantades i el canvi en la dinàmica de la circulació litoral de la sorra és un dels factors que ha potenciat la regeneració de platges (amb àrids extrets de lleres fluvials) que, d’altra banda, també ha redefinit la línia de costa, suposant l’alteració dels fons marins pel dragat de sorres, i de les comunitats dels primers metres de fondària, per l’enterrament que suposa el propi creixement de la platja.

#PIRINEUSVIUS

«(…) Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.»

Jacint Verdaguer

Els Pirineus són una de les serralades més belles del món. La major part dels Pirineus axials orientals recorren el nord del territori català de punta a punta, unes muntanyes que continuen patint els històrics abusos de l’explotació industrial extractiva i ramadera, amb l’afegit de les construccions hidroelèctriques i de l’impuls del sector turístic des de començaments dels anys 70 del segle passat, un desenvolupament antròpic que feu que als territoris de l’Alt Pirineu, l’Aran, Andorra, del nord de les Comarques Centrals i Gironines, així com al migjorn de la Catalunya Nord, s’intensifiqués la destrucció total de muntanyes i valls per a encabir-hi les actuals pistes d’esquí, les cadenes hoteleres, aeroports, eixos viaris o l’especulació urbanística incontrolada, entre d’altres.

En l’actualitat, els Pirineus catalans s’estan veient afectats per diferents processos i factors de degradació com ara:

El manteniment de les grans obres i centrals hidroelèctriques, amb connexions artificials de conques i possible dessecament d’estanys

Increment de grans incendis forestals, més virulents i descontrolats

Avenç de la desertització

Els boscos eurosiberians estan pujant de cota, i això vol dir que les fagedes desplacen el paisatge subalpí

El turisme de masses, la freqüentació dels boscos i a la pràctica dels esports de neu, causant de la destrucció total de muntanyes degut a la creació de les pistes d’esquí

La proliferació dels càmpings i els ressorts hotelers i les urbanitzacions de segona i tercera residència, així com la destrucció de l’hàbitat per incendis, tales d’explotació forestal i construcció d’infraestructures territorials

La proliferació de parcs zoològics i d’atraccions

La majoria d’empreses de la venda de paquets d’oci són irrespectuoses amb el medi natural en l’ocupació de l’espai terrestre, aeri i fluvial que realitzen

La pràctica de la caça i de la pesca

Tanmateix, els Pirineus s’enfronten a la previsió de «noves» amenaces de destrucció biològica

…amb els intents de presentar candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern “Pirineus-Barcelona 2030”; la construcció d’una autopista elèctrica, una iniciativa de re-potenciació de les línies de molt alta tensió que unirien els pobles des de Peñalba, al llevant aragonès i fins a Isona tot passant per Benavarri; l’aprovació d’un POUM a La Molina que permetia triplicar les zones edificables en espai i volum, així com legalitzar irregularitats urbanístiques; l’explotació de mines d’or i wolframi a Salau, de cobalt a Peramea i de reiniciar les explotacions de les mines de talc als municipis de La Vajol, Darnius i Maçanet de Cabrenys o la construcció de 34 innecessaris habitatges a Éller, entre d’altres.

La pressió de l’activitat ramadera és la causant del trencament de corredors biològics en serralades i valls, amb les seves infraestructures i els filats elèctrics que utilitzen per a mantenir captius els animals explotats.

A banda dels animals que confinen, violen, utilitzen i maten, cal destacar els laberints que creen per al pas de la fauna salvatge, un problema afegit a la seva complicada supervivència.

Els darrers cinquanta anys la temperatura als Pirineus ha augmentat un 30% més que la mitjana planetària

Estius 2,5 graus més calorosos. La temperatura estival ha crescut 0,37 graus cada decenni des del 1950. Per causa de l’escalfament global, més del 50% de les glaceres pirinenques han desaparegut en els últims 30 anys.

#BOSCOSVIUS

«El camí més curt cap a l’univers és a través d’un bosc salvatge.»

John Muir

A falta de les dades pertanyents als territoris de la Catalunya Nord, Andorra i la Franja de Ponent, a Catalunya hi ha més de 800 boscos públics, que ocupen una superfície forestal d’aproximadament 450.000 ha. D’aquestes, 380.000 estan declarades d’utilitat pública i són, majoritàriament, propietat dels Ajuntaments.

Malgrat que el 32% dels boscos d’utilitat pública es troben en parcs naturals, i que el 66% formin part de la xarxa «Natura 2000», la seva gestió forestal, igual que la resta de boscos de titularitat privada, té com a objectiu les funcions de producció de fusta, llenya, pastures ramaderes, suro, bolets, apicultura, pinya i pinyons, tòfona, fruits, plantes medicinals i aromàtiques, biomassa, caça i pesca, etc.

Els boscos de Catalunya s’estan veient afectats per diferents processos i factors de degradació com ara:

L’escalfament global, causa d’impredictibles patrons climàtics que augmenten el risc de la gravetat dels incendis forestals

La infestacio per pressions bacterianes (desequilibris provocats per l’acció antropogènica) caura la proliferació de fongs i virus que poden acabar amb la vida dels arbres i matolls del bosc

L’explotació extractiva directa de la indústria forestal, que causa una degradació intensa dels boscos

Tala indiscriminada, destrucció d’hàbitats de flora i fauna, arrossegament dels troncs, sotabosc devastat, excavació de trinxeres, etc. Després d’escapçar el bosc, l’acompanyen sovint els processos de desforestació i la consegüent destrucció total. La maquinària crea camins fins a les profunditats dels boscos, que són utilitzats per altres empreses extractives forestals, mineres, per recol·lectors, agricultors, caçadors, i, sobretot, per ramaders extensius.

Caçadors i pescadors acostumen a accedir al bosc amb vehicles de grans dimensions

Malmeten camins i marges, sobretot si fa poc que ha plogut, esquinçant el sota-bosc per tal d’escurçar el camí de ruta a peu. Els caçadors sovint modifiquen la morfologia per tal d’acorralar els animals, tala d’arbres inclosa. Cada cop que efectuen un dispar, el plom amb el que estan fets els perdigons, el plàstic i el percussor dels cartutxos es queden al medi, el que equival a centenars de tones de plom en forma de residu de gran toxicitat i contaminació crònica per a les aigües i el sòl. Els pescadors desfiguren la morfologia de les lleres de les rieres, causant greus danys a la flora autòctona, a banda dels residus l’abandonament d’estris i ormeigs de pesca. La caça i la pesca són una de les agressions mediambientals més cruels amb la fauna, causants de la pèrdua de biodiversitat.

La ramaderia extensiva fa temps que el sector primari del sistema carnista practica el greenwashing

Fa difusió de notícies prefabricades per desviar l’atenció i manipular l’opinió de la societat del terrible dany que causen als animals que sotmeten i al medi natural que destrueixen, amb la clara estratègia d’allargar el privilegi econòmic i legal dels explotadors dels animals i de la natura ara que s’intensifiquen les conseqüències de la seva aportació directa a l’escalfament global. Els ramaders no gestionen el territori, sinó que maten animals i degraden i destrueixen els paisatges naturals, eliminant la biodiversitat de l’escorça del sòl bosquí. Tampoc no prevenen els incendis, sinó que els causen, ja que els animals que exploten no aclareixen el sotabosc, l’eliminen i afavoreixen la proliferació del foc, doncs en les reserves de flora en les que els humans no intervenim, la densa ombra i la fullaraca impedeix el creixement de matolls i redueix notablement el risc i propagació d’incendis forestals.

La pluja àcida industrial provoca danys en les arrels dels arbres, la disminució del creixement dels arbres

També causa el debilitament de la planta, cada vegada més sensible a les malalties, a la deficiència hídrica i a l’atac d’insectes. En casos de concentració molt alta de contaminants per pluja àcida es produeix la decoloració de les fulles i la defoliació.

Les sequeres en llargs períodes com els que origina l’escalfament global són propícies per a la proliferació d’incendis

A mesura que la temperatura vagi augmentant, la mortalitat dels arbres afectarà la supervivència de les clapes de bosc més que mai. Els boscos emmagatzemen una quantitat substancial de el carboni. Pel que la mort dels arbres elevarà encara més la previsió de l’escalfament global futur.

La introducció de flora i fauna al·lòctones, caçadors, pescadors i recol·lectors són els principals responsables d’una amenaça que té efectes devastadors sobre la biodiversitat autòctona

Ja sigui pel seu comportament agressiu o pel risc de contaminació genètica i suplantació territorial.

Incendis provocats

Caçadors, ramaders, agricultors i piròmans són, per aquest ordre, els perfils que causen la major part d’incendis a Catalunya. Els mercenaris eco-terroristes, contractats per empreses o corporacions per a incendiar una determinada àrea amb objectius d’especulació urbanística i planificació d’usos del sòl.

#RIUSVIUS

«L’aigua és la força motriu de tota la natura.»

Leonardo da Vinci

La majoria dels rius de Catalunya i, conseqüentment, els seus llacs i estanys, són una mínima expressió del que havien estat abans que les manufactures adoberes i les colònies industrials fessin un dany terrible als principals torrents del territori, deixant escenes d’aigües putrefactes i amb contaminació visible a simple vista, un panorama que era ben comú fins fa no gaires anys. Tot i algunes lleus millores, la flora i la fauna continuem patint els greus efectes d’una política industrial expansiva i extractiva. La major part dels seus cursos són un semidesert de flora i fauna autòctona, contaminats, esgotats i incapaços de contenir-hi vida de forma constant, unes aigües que, durant bona part de l’any, no tenen prou cabal ni per arribar a afluir o desembocar a la mar. 

D’entre els nombrosos problemes mediambientals que sofreixen els rius, se’n destaquen:

Les extraccions d’aigua i regulació del cabal, que causa una manca d’aigua degut a una explotació excessiva

Cap dels rius catalans compleix amb el denominat «cabal ecològic». El 75% del cabal dels rius està supeditat a l’explotació agroramadera.

Les polítiques hídriques i de gestió de l’aigua

Venen caracteritzades per un incompliment dels Reglaments de Planificació Hidrològics autonòmics, estatals i supraestatals, com ara la Directiva Marc en Política d’Aigües de la UE.

La construcció d’embassaments per a la producció elèctrica

Amb les constants derivacions de cabals dels règims dels rius es causen alteracions del nivell de l’aigua en embassaments i afecta greument les seves comunitats biològiques.

La construcció de canals de reg per a usos agroramaders

Com els casos del Segarra-Garrigues o el Canal (principal i auxiliar) d’Urgell i les seves séquies principals, producte d’alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides dels rius de les Terres de Ponent i del Prepirineu, que causa a la vegada una pressió associada a infraestructures lineals soterrades com les xarxes de pous de reg.

Els transvasaments

…com els casos de les aigües del riu Ebre redireccionades cap al Camp de Tarragona i les del riu Ter redirigides cap a l’Àmbit Metropolità de Barcelona.

Les preses, dics, assuts, rescloses i plataformes anivelladores de captació pel reg, la presència d’estructures que barren el pas del riu i que impedeixen el trànsit dels peixos aigües amunt i avall dels rius

Això és especialment traumàtic per a les espècies que migren per reproduir-se i sobreviure, ja sigui del riu cap al mar (l’anguila) o del mar cap al riu (la saboga i l’esturió).

La contaminació per adobs d’origen ramader, associada a les pràctiques agrícoles

L’abocament i filtració de purins amb antibiòtics, així com l’ús inadequat de plaguicides, en l’agricultura, contamina les aigües de la totalitat dels rius de Catalunya  i, especialment, les seves aigües subterrànies.

La contaminació d’origen domèstic

…de nuclis sense sanejament o per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes, la descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament, per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus, afecten a la totalitat de la xarxa hidrogràfica. 

La contaminació d’origen industrial

…sobretot la localitzada a les conques de la Tordera, el Besòs, el Llobregat, l’Anoia, el Francolí, l’Ondara i els aqüífers de les Terres de Ponent, que es manifesta en la presència a l’aigua crom dissolt, crom IV, mercuri, cloroform, potassa, naftalè, tricloroetilè, triclorobenzè, etc. A banda dels contaminants mencionats, l’activitat industrial és la principal causant de la presència dels disruptors endocrins que causen la feminització d’algunes espècies animals.

La caça, la pesca i la introducció d’espècies al·lòctones

…que degut a la seva ràpida expansió, desplaça i elimina les espècies autòctones, alterant profundament l’hàbitat per simplificació d’ecosistemes. 

La modificació artificial dels seus cursos, com els casos dels rius Corb i d’Ondara a les Terres de Ponent

Degradació i canvi en la morfologia dels marges dels rius i de les zones humides

Es veu molt alterada principalment per endegaments, usos urbans, d’explotacions forestals d’espècies no pròpies de les riberes i per activitats extractives com l’extracció d’àrids.

L’efecte de l’escalfament global és una de les causes del declivi del cabal dels rius de Catalunya

Augmentant al seu torn l’efecte del canvi climàtic que afecta les conques mediterrànies, amb temperatures altes i una gran irregularitat pluviomètrica, sobretot a l’estiu, que reduirà encara més l’aigua disponible. La capçalera del Ter porta gairebé la meitat d’aigua que als anys 70, i als trams mig i baix de la conca de la Muga i del Segre, el descens arriba al 60% si es compara amb el volum de fa sis dècades.

#VIDASALVATGE

Des de mitjans del segle XVIII s’han extingit, de mitjana, 2,3 espècies de plantes a l’any. També es creu que moltes espècies poden haver desaparegut abans de ser descobertes i classificades. Actualment, algunes espècies que encara existeixen es troben sense possibilitats de reproducció, perquè només en queda un sexe o perquè els animals que n’escampen les llavors s’han extingit.

Catalunya concentra una biodiversitat molt potent, amb moltes espècies rares de plantes a nivell mundial. L’actual crisi ambiental està pressionant fins a la desaparició aquesta flora exclusiva del nostre territori i del nostre clima, fent que ens trobem en una zona d’alta vulnerabilitat climàtica, sent un dels focus mundials amb més concentració d’espècies de flora protegides, úniques i en perill d’extinció, on es compten en més de 200 les que es troben greument amenaçades.

En 250 anys s’han extingit més plantes que mamífers, ocells i amfibis junts.

La xifra d’espècies vegetals desaparegudes és més del doble que la de mamífers, ocells i amfibis extingits junts, una dada molt preocupant perquè se li presta poca atenció, i també perquè les extincions de plantes posen en perill altres organismes, ecosistemes i el propi benestar humà. La principal causa d’extinció és la destrucció dels hàbitats, sobretot la tala de boscos per obtenir fusta o per guanyar terres de conreu.

L’informe més complert sobre la biodiversitat del planeta, el va publicar l’ONU el maig de 2019, i les conclusions avalen la sisena extinció massiva d’espècies animals i vegetals: Des de 1970 els humans hem eliminat el 60% de les poblacions de fauna salvatge i modificat el 80% dels ecosistemes, donant com a resultat que més d’un milió d’espècies estiguin en risc imminent d’extinció. Assenyalen les activitats econòmiques  de l’agricultura, la ramaderia i la pesca com les principals culpables.

A Catalunya s’han identificat quasi bé un centenar d’espècies de fauna salvatge en perill d’extinció i prop de 200 espècies qualificades de vulnerables. Altrament, són 19 les espècies de vertebrats que es consideren extints des del punt de vista de la reproducció. 

  • Cabra dels Pirineus 
  • Foca monjo del Mediterrani
  • Balena franca
  • Llamprea de iu
  • Àliga marina europea
  • Falcó borni
  • Grèvol
  • Esturió europeu
  • Gall lira
  • Perdiu grega
  • Torill
  • Grua europea
  • Linx europeu
  • Grua damisela
  • Llop
  • Llúdriga
  • Os bru
  • Àguila cuabarrada
  • Alosa beLcuda
  • Aufrany
  • Arpella pàl·lida
  • Arpella vulgar
  • Bitó comú
  • Corb marí emplomallat
  • Esparver cendrós
  • Gaig blau
  • Gall fer
  • Ganga
  • Gavina corsa
  • Perdiu blanca
  • Mussol pirinenc
  • Passeriformes amenaçats del canyissar
  • Procel·lariformes del litoral
  • Sisó
  • Trenca
  • Trencalòs
  • Terrerola vulgar
  • Voltor comú
  • Voltor negre
  • Xoriguer petit
  • Xurra
  • Escorpí cec 
  • Llagost-pedra de romaní 
  • Saltiretjo alpí 
  • Boloria eunomia 
  • Libelluloides coccajus 
  • Melanopsis tricarinata 
  • Sympetrum pedemontanum 
  • Somereta del Montsant 
  • Rosàlia o banyarriquer del faig 
  • Cylindera germanica ssp. catalonica
  • Cranc de riu autòcton
  • Iberodorcadion suturale
  • Macromia splendens
  • Stenostoma rostratum
  • Nàiada auriculada
  • Espinós
  • Fartet
  • Rabosa de riu
  • Samaruc
  • Ofegabous
  • Tritó del Montseny
  • Tritó del Montseny
  • Llangardaix pirinenc
  • Sargantana aranesa
  • Sargantana pallaresa
  • Tortuga careta
  • Tortuga d’estany
  • Tortuga mediterrània
  • Aeonium mascaense
  • Normania nava
  • Oenanthe aquatica 
  • Potentilla grandiflora 
  • Pulicaria undulata
  • Sagittaria sagittifolia 
  • Silene uniflora thorei 
  • Astragalus algerianus 
  • Cicuta virosa
  • Draba incana
  • Kunkeliella psilotoclada
  • Lysimachia minoricensis
  • Nolletia chrysocontoides
  • Nonea calycina
  • Astragalus baionensis
  • Aurinia sinuata
  • Stratiotes aloides
  • Trapa natans
  • Verbascum faurei

Moltes espècies de la nostra flora es troben en situació de risc de desaparèixer a curt o mig termini, ja que n’hi ha pocs individus i poques poblacions, que, a més, estan sotmeses a amenaces.

Es compten més de 350 espècies amenaçades, de les quals 109 estan considerades “en perill d’extinció” i la resta, “vulnerables”. Cal destacar que aproximadament 130 d’aquestes espècies són endèmiques de Catalunya, de manera que, si s’extingeixen aquí, gairebé s’extingeixen al món.

#CONTAMINACIÓ, #PANDÈMIES I #SALUTPÚBLICA

«A la natura no hi ha recompenses ni càstigs, hi ha conseqüències.»

Robert G. Ingersoll

Contaminació

A la suma de temperatures/escalfament global i trànsit rodat, cal afegir-hi les diverses formes de contaminació com l’atmosfèrica, l’hídrica, de la terra i del subsòl, la química per pesticides, plaguicides i biocides, la plàstica, l’ocasionada per l’amiant, l’electromagnètica, la tèrmica, visual, lumínica, l’acústica i l’alimentària, un còctel molt nociu per a la salut dels ecosistemes, animals, plantes i per a nosaltres els humans, en especial a les concentracions urbanes.

El problema de salut ambiental més greu a Catalunya es dona sobretot a l’Àmbit Metropolità de Barcelona, on més de la meitat de la contaminació és per culpa de la mobilitat. A la mateixa regió, entre el 60 i el 70% de l’espai públic és ocupat per vehicles motoritzats que contaminen. La densitat és de 6.100 vehicles per quilòmetre quadrat. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen on, per exemple, Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació de l’aire segons l’OMS.

Pandèmies

SARS Covid-2 (agent causal de la Covid-19), Ebolavirus, VIH, MERS-Cov… són virus que tenen una cosa en comú: ens produeixen malalties potencialment letals i viuen, -vivien-, en intricats espais forestals formant part de l’ecosistema. Fa uns deu anys que es coneix l’efecte protector de la natura enfront dels agents patògens; en nombroses malalties zoonòtiques, que són aquelles en què hi ha espècies d’animals no-humans implicades en la seva transmissió i difusió, passa que el contagi no es dóna des d’una altra única espècie a les persones, sinó que hi ha una sèrie d’elles que poden actuar com reservoris de la malaltia.

És precisament la destrucció mediambiental la que ha provocat l’aparició de l’actual pandèmia de la Covid-19 i moltes altres malalties al posar-nos en contacte amb virus, bacteris o protozous que causen la mort de milions de persones cada any. De fet, ja el 2007, un grup de científics proposava el terme «Antropocè panepidèmic» per referir-se a malalties infeccioses causades per l’acció humana, i suggeria la formació específica dels futurs metges en aquesta nova disciplina davant la possibilitat, -ara certesa-, que cada vegada sorgirien pandèmies més agressives.

seguir llegint...

La pandèmia per coronavirus de 2019-2020 començà a mitjans de desembre de 2019 després de reconèixer la identificació d’un brot d’un tipus de coronavirus desconegut fins al moment (Covid-19) i amb epicentre en un mercat de Wuhan (Xina) on es venen i s’escorxen animals en viu.

El 25 de febrer de 2020 es va confirmar el primer cas de coronavirus a Catalunya, i des de llavors, la xifra total de morts a causa de la Covid-19, amb les dades de les funeràries incorporades al recompte, és de prop de 10.000.

La biodiversitat protegeix la nostra salut salut i la de la resta d’animals, per contra, perdre biodiversitat incrementa el risc de pandèmies, sobretot les zoonòtiques (les que provenen d’altres espècies animals), ja que històricament han significat ser l’origen de la majoria d’expansió de virus letals, només entre el 2010 i el 2020 han representat ser el 75% dels casos.

Salut Pública

Els infants, les persones grans o amb patologies prèvies i la població de nivell socioeconòmic baix són els més vulnerables a patir els efectes de la contaminació sumada a l’escalfament global i les pandèmies. La contaminació afavoreix casos de malalties cardiovasculars, ictus, arterioesclerosi, del sistema nerviós, mental, diabetis, sistema urinari, ronyó, respiratòries, i disminueix el desenvolupament de la capacitat pulmonar dels menors. 

A Catalunya ja hi ha prop d’unes 30.000 morts prematures l’any per afectacions derivades de totes les formes de contaminació, i es preveu un augment de les malalties infeccioses per la calor i pels efectes negatius dels productes químics a l’ambient, on cal afegir-hi les pandèmies que s’han manifestat a través del Covid-19.

A partir d’ara la sanitat pública haurà de preveure i afrontar els desafiaments derivats de la contaminació, l’escalfament global, les onades de calor i l’augment de les hores d’insolació que farà que pugin els casos de càncer de pell i les malalties infectives transmeses per vectors. Els canvis en les temperatures i les precipitacions afavoreixen l’aparició de mosquits, els transmissors principals d’aquests tipus de malalties, com dengue, malària o chikungunya.

#CIUTATSVIVES

«Cal dissenyar les ciutats d’acord amb les necessitats de justícia, igualtat i llibertat; desplegar urbanitzacions netes, plenes de llum i zones verdes: les ciutats del futur.»

Ildefons Cerdà

Les ciutats són la màxima expressió de la intervenció humana en el medi, ja que els grups humans, a l’assentar-se en un espai, conformant un nucli urbà primordial, i posteriorment expandint-se mitjançant un procés d’urbanització, generen un nou ambient, un ecosistema artificial que requereix d’energia i recursos d’altres ecosistemes, ja siguin propers o llunyans, mentre produeixen un cúmul de deixalles que contaminen i menyscaben la qualitat de terra, l’aire i l’aigua del lloc que ocupen i els seus espais circumdants (periurbans i rurals). 

Aquest patró de creixement urbà impacta fortament en l’ambient, afectant tant a les biocenosis com al biòtop, ja que l’avanç de la taca urbana -urbanització i periurbanizació- en forma de pegats, acompanyada al seu torn per les infraestructures de serveis, fragmenten els hàbitats, degraden o eliminen ecosistemes, alteren la dinàmica hídrica, els processos sedimentaris i d’edafogénesis, modificant els paisatges naturals propis del lloc on es va originar la població.

D’altra banda, el model econòmic tradicional té un caràcter principalment lineal, el qual implica que s’extreuen els recursos naturals necessaris (aigua, combustibles, fusta, minerals, etc.) per tal d’incorporar-los com a matèries primeres als processos productius. Aquests recursos són transformats en productes i serveis que són incorporats al mercat i que, una vegada usats, són disposats per part del consumidor en forma de residu.

Actualment, la lògica d’un model econòmic basat en extreure, fabricar, usar i llençar no només s’ha demostrat inviable a llarg termini degut a la limitació dels recursos, sinó que causa greus danys en els ecosistemes per l’extractivisme, l’acumulació de residus i les emissions.

APOSTEM PER L'ECONOMIA CIRCULAR

Té per objectiu el d’assolir un model de producció i consum més eficient i resilient, capaç de generar valor gràcies a cicles continus i regeneratius. No obstant, no sempre és possible evitar la generació de residus, de manera que, en cas que això ocorri, aquests també han de ser considerats com la font de recursos i valor que són.

El model circular crea capital econòmic, natural i social, i es basa en tres principis:

  • Eliminar residus i contaminació des del disseny manufacturer inicial.
  • Mantenir productes i materials en ús.
  • Regenerar sistemes naturals.
APOSTEM PELS ESPAIS VERDS, BOSCOS URBANS I PERIURBANS: REPENSANT LES CIUTATS

La planificació adequada dels boscos urbans i dels espais verds és una estratègia fonamental per a fer de les ciutats uns espais més habitables, agradables i solidaris, ja que 

  • Afavoreixen la connexió amb la natura.
  • Contribueixen a l’estabilitat de l’ecosistema urbà.
  • Contribueixen a purificar l’aigua i l’aire local.
  • Augmenten la resiliència i la qualitat de les conques hidrogràfiques i les reserves d’aigua en evitar l’erosió, ja que protegeixen el sòl, retenint l’aigua de pluja, recarregant els aqüífers i impedint l’escorrentia.
  • Permeten restaurar els sòls degradats i a prevenir la sequera o les inundacions, regulant el cicle hídric; en una ciutat de mida mitjana, els arbres urbans poden reduir la pèrdua de sòl en unes 10.000 tones a l’any.
  • Limiten l’evapotranspiració, filtren contaminants, suavitzen les temperatures i absorbeixen el soroll, esmorteint l’impacte acústic.
  • Actuen com a nuclis d’emmagatzematge de carboni mitjançant la fotosíntesi: les espècies vegetals absorbeixen CO2 de l’atmosfera, emmagatzemen una part del carboni i retornen l’oxigen a l’atmosfera, combatent, així el canvi climàtic i l’efecte hivernacle.
  • Augmenten la biodiversitat, ja que són la llar i refugi de nombroses espècies animals.
  • Eviten el creixement descontrolat d’alguna població, mantenint en tot moment l’equilibri ecològic.
  • Proporcionen un lloc d’entreteniment, d’aprenentatge i de conscienciació en el respecte cap al medi natural: la protecció de l’entorn és perfectament compatible amb usos recreatius per a què totes les persones puguem gaudir de l’entorn realitzant activitats d’oci i educatives.

#AGRICULTURAVIVA

«Fórmules d’agricultura adaptades segons les necessitats locals són reemplaçades per un sistema industrial mundial que utilitza pesticides i que està dissenyat per a entregar al mercat una varietat ilimitada d’aliments transportables.»

Helena Noerberg-Hodge

Fa poc més de 50 anys, els empresaris industrials es van adonar que l’agricultura podia produir alguna cosa més que aliments; podia produir riquesa. Amb la finalitat que els cultius creixessin més ràpidament i donessin collites més abundants, es van inventar i desenvolupar els químics biocides.

Aquesta nova agricultura, basada en cultius d’alt rendiment excessivament dependents d’aigua, de fertilitzants i agroverins artificials (insecticides, fungicides…), va ser coneguda com La Revolució Verda, perquè «volia» eliminar la fam al món.

Avui sabem que l’ús de productes químics no va eliminar la fam al món, però sí que va enriquir moltíssim, i continua fent-ho, a les empreses que produeixen i venen aquests verins. Malauradament, aquest model també va ser adoptat per part de l’agricultura familiar.

APOSTEM PER LA PERMACULTURA, EL BOSC COMESTIBLE

És un ecosistema que produeix aliments i altres productes de gran utilitat com ara llenya o plantes medicinals. Els boscos comestibles imiten el funcionament de reserves naturals, en el qual es poden trobar fruites, herbes medicinals, fulles comestibles, arrels i fongs. Les pròpies plantes ajuden al control natural de sobrepoblacions, pel que no es necessiten químics ni fertilitzants. 

L’organització d’un bosc comestible es realitza per estrats o capes. Aquest model es pot desenvolupar en espais urbans creant cultius boscosos comunitaris.

APOSTEM PER L'AGRICULTURA VERTICAL: HABITATGES SOLIDARIS I AUTOSUFICIENTS
  • L’agricultura vertical és un enfocament no tradicional de l’agricultura que permet plantar cultius dins d’edificis de diversos pisos. 

  • Mentre més gran i alt és l’edifici, més gran cultiu es pot emmagatzemar. 

  • Aquests edificis tenen un funcionament semblant al d’un hivernacle. 

  • Es tracta de condicionar les variables ambientals a l’optimització en el creixement dels cultius i l’augment de la producció.

  • Aquesta nova forma de cultiu permet predir els resultats d’una collita, aconseguir aliments de millor qualitat i reduir l’impacte mediambiental. 

  • Es necessita de menys espai per poder produir aliments. 

  • Amb aquestes granges verticals s’aprofiten els ambients urbans per sembrar i conrear.

  • Permeten produir productes locals i reduir les distàncies en el transport i, per tant, la contaminació atmosfèrica

  • Un altre dels avantatges és la possibilitat d’automatització completa, el que la fa encara més sostenible i optimitzada. 

  • Les collites que s’obtenen són més homogènies, disminuint el malbaratament alimentari, i permeten tenir diverses collites a l’any, al no dependre de el clima.

  • Tots dos models, la permacultura i l’agricultura vertical utilitzen energies renovables per al seu funcionament.

  • Les instal·lacions energètiques fan que els habitatges puguin ser autosuficients, lluny de megaprojectes, apostant per l’economia local i de proximitat.