Dades i conseqüències de l’escalfament global a Catalunya

Vivim en un escenari de degradacó mediambiental severa, pel que ens dirigim vertiginosament cap al col·lapse de les estructures de la civilització, amb una extinció massiva de flora i fauna sense precedents

    Freqüents estats d’alarma, morts i confinament per pandèmies com el coronavirus. 

    Esglaonada mort dels ja fràgils ecosistemes i de la biodiversitat. 

    Tempestes com la depressió atmosfèrica «Gloria» provocaran pluges i llevantades ferotges, sobretot al litoral, així com el desbordament dels rius de totes les conques hídriques. 

    Destrucció i catàstrofes sovintejades per alertes roges meteorològiques. 

    Augment de la mortalitat humana i no-humana per onades de calor i contaminació atmosfèrica. 

      Els darrers cinquanta anys la temperatura als Pirineus ha augmentat un 30% més que la mitjana planetària. 

      Increment de grans incendis forestals, més virulents i descontrolats. 

      Avenç de la desertització. 

      Els boscos eurosiberians estan pujant de cota, i això vol dir que les fagedes desplacen el paisatge subalpí; paral·lelament, les alzines dels boscos mediterranis estan desplaçant les fagedes. 

      El 50% de les glaceres pirinenques han desaparegut en els últims 30 anys. 

      Estius 2,5 graus més calorosos. La temperatura estival ha crescut 0,37 graus cada decenni des del 1950. 

      Desaparició de les platges i la meitat de la línia litoral de costa, a mercè de l’erosió dels temporals. 

      El Delta de l’Ebre pateix per la reducció dels cabals del riu i les aportacions de sediments, mentre que pel mar li arriba la intrusió marina, llevantades i l’erosió de la costa. 

      Proliferació i adaptació d’espècies de flora i fauna al·lòctones. 

      Més del 50% dels aqüífers i aigües subterrànies estan greument contaminades per purins, pel que no disposarem de reserves d’aigua potable per sobreviure a la crisi climàtica.

      Els monogràfics de Nova Eucària