Territoris

La divisió de Catalunya en demarcacions ens permet una organització territorial que facilita la nostra tasca activista en defensa dels drets animals i ambientals. 

La seva delimitació ens facilita respectar i atendre a la realitat biològica, geogràfica, climatològica, orogràfica, sociocultural, històrica i econòmica de cada regió, sempre a fi de poder incidir de forma òptima en l’arrel dels nostres objectius fundacionals.

Àmbit Metropolità de Barcelona

Comarques Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Barcelonès
Pressió demogràfica humana 4.795.000 habitants
Etiquetes #ÀmbitMetropolitàBCN #CostaCentralMetropolitana; #CostaCentralMaresme; #StopCO2; #OzóTroposfèric; #MassificacióTurística

L’Àmbit Metropolità de Barcelona és el territori més densament poblat de Catalunya i una de les àrees metropolitanes més grans d’Europa. Pateix dels problemes que qualsevol altra àrea conurbada bastida al voltant d’una gran capital pot tenir, amb l’afegit específic de ser un gran pol industrial i epicentre d’atracció de l’oci turístic de Catalunya.

Pel que fa a la violència animal, se’n destaca l’experimentació i la vivisecció a les universitats i als laboratoris d’empreses farmacèutiques, mèdiques i de cosmètics, així com la pesca tecnificada que salpa la costa central des dels ports pesquers de les seves poblacions litorals. 

seguir llegint...

Mediambientalment parlant, l’Àmbit Metropolità té un problema molt greu amb la pol·lució i, de forma accentuada, la ciutat de Barcelona, que és la cinquena capital més contaminada d’Europa, amb més de 7.600 morts comptats en els últims 10 anys com a conseqüència de respirar NO2. Només entre la pol·lució generada per vehicles i fàbriques, l’any 2017 van morir més de 1.000 persones a causa de la greu contaminació atmosfèrica.

L’entramat antròpic infraestructural exerceix una pressió urbanística i demogràfica sobre el territori que ha acabat definitivament amb qualsevol connexió o interconnexió biològica, tant a nivell terrestre com fluvial.

Camp de Tarragona

Comarques Priorat, Baix Camp, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà estricta
Pressió demogràfica humana 620.000 habitants
Etiquetes #CampDeTarragona; #CostaDaurada; #ForaPetroquímica; #MassificacióTurística

El Camp de Tarragona s’ha convertit, amb el pas del temps, en la segona àrea conurbada de Catalunya, amb més de mig milió d’habitants concentrats en les poblacions que queden dins el triangle (Roda de Berà-Valls-L’Hospitalet de l’Infant) que la indústria petroquímica i turística dibuixa a la plana del riu Francolí. 

És al Port de Tarragona on destaquen dos dels grans centres d’explotació d’animals, tan per ser la llotja líder en captures per tones de peix, com l’únic port català des d’on s’exporten animal vius cap a l’Àfrica mediterrània i l’Orient Mitjà. La caça és una de les formes d’eco-terrorisme més esteses a la demarcació, molt focalitzat en la batuda de senglars, sobretot al llarg i ample de les Muntanyes de Prades, la Mussara i la serra del Montsant.

seguir llegint...

El clúster petroquímic i els seus dos grans polígons industrials mantenen totalment deteriorada la plana del riu Francolí i la salut pública de la zona degut a un índex elevat de compostos químics cancerígens com el Benzo(a)pirè, el Benzè i el Butadiè, amb una activitat industrial poc controlada pel que fa a les emissions contaminants, amb deficients mesures de prevenció i protecció davant de fuites, emissions o explosions. 

La Costa Daurada és un dels dos epicentres turístics de platja i oci nocturn de Catalunya, amb La Pineda de Vila-seca, Salou i Vilafortuny-Cambrils com a termes municipals destacats. PortAventura World Parks & Resort està format per dos parcs temàtics, un parc aquàtic, 5 hotels tematitzats i un centre de convencions, exercint tot el complex el principal reclam del territori, que rep uns 6 milions de visitants a l’any.

Altres agressions als ecosistemes les trobem en el sector agrícola, on el monocultiu que predomina a la plana i vall del Francolí és la fruita seca, o el de la vinya i l’olivera que s’enfila per la petita muntanya, sobretot a les comarques del Priorat i la Conca de Barberà més estricta.

La dispersió de masos i segones i terceres residències és un problema d’esquarterament i reclusió del sòl que afecta a tot el territori.

Comarques Gironines

Comarques Selva, Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany, Garrotxa, Ripollès
Pressió demogràfica humana 748.000 habitants
Etiquetes #CostaBrava; #StopDesforestació; #MassificacióTurística

Les Comarques Gironines són una demarcació conformada per grans contrastos específics, sobretot orogràfics, climàtics i de biodiversitat. Les seves comarques pertanyen a ecosistemes ben diferenciats, on s’hi inclouen una part dels Pirineus, Prepirineus, la serralada Transversal, les planes de l’Empordà i la Costa Brava.

Pel que fa a l’explotació animal, el territori destaca per ser líder en la cria, explotació i assassinat de bovins i ovins o la pesca marítima industrial, mentre que en relació a les agressions i destrucció mediambiental l’encapçala la ferotge pressió urbanística i de serveis abocats al turisme de masses, una hiperfreqüentació que s’estén al llarg de tot l’any i de tota la costa brava, sent el principal epicentre turístic de sol i platja de Catalunya en una línia litoral que aglutina tota la Costa Brava des de Blanes i fins a Cotlliure. L’activitat manufacturera i industrial associada a l’extractivisme i la ramaderia degrada bona part del medi natural de la demarcació interior, les teranyines d’infraestructures, la tala de boscos o la contaminació per purins.

Penedès

Comarques Anoia sud, Alt Penedès, Garraf, Baix Penedès
Pressió demogràfica humana 470.000 habitants
Etiquetes #Penedès; #CostaCentralGarraf; #ProuCiment

Ciutats interiors com Vilafranca o Igualada contraresten amb la idiosincràsia de les ciutats litorals de Vilanova i la Geltrú, Sitges o El Vendrell, que destaquen per tenir, amb l’excepció d’algunes zones pertanyents al Parc del Garraf, una primera i segona línia de mar totalment urbanitzada i dispersa, una fractura que va des de la platja del Francàs i fins a Les Botigues de Sitges. 

La llotja del peix de Vilanova i la Geltrú és líder anual pel que fa a individus pescats i comptabilitzats per tones.

seguir llegint...

Hi predomina la indústria de la construcció urbanística, industrial i de serveis per ser el Garraf i el Baix Penedès unes comarques eminentment turístiques i zona residencial de desenes de milers de persones procedents de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que tenen el litoral del Penedès com a àrea predilecta per a l’habitatge del nucli familiar, protagonistes alhora de la mobilitat laboral diària cap a la primera corona metropolitana.

La indústria vinícola de l’Alt Penedès ha desfigurat totalment el paisatge degut al monocultiu, desforestat també per la trilogia mediterrània de conreus.

Al nord de la circumscripció hi trobem la indústria tèxtil, adobera i paperera, molt agressiva i de forts impactes mediambientals, un clúster dedicat a la transformació de la pell d’animals morts a l’Anoia sud.

Parlem d’un territori de contrastos orogràfics molt malmesos i fragmentats pel pas de grans infraestructures de comunicació que, a la vegada, ha dut implícites la creació de polígons industrials i centres logístics de mercaderies. L’agricultura d’especulació ha ocasionat una pèrdua accelerada d’espais naturals i una elevada fragmentació dels hàbitats que ha malmès part de la biodiversitat del Penedès.

Catalunya Nord

Comarques Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Fenolleda, Vallespir, Rosselló
Pressió demogràfica humana 460.000 habitants
Etiquetes #CatalunyaNord; #CostaBrava; #CostaRossellonesa; #NoAlsParcsEòlics; #NonAuxÉoliennes; #PirineusVius; #SauverLesPyrénées

La seva població humana està molt dispersa, i les seves comarques pertanyen a ecosistemes ben diferenciats; Prepirineus, Pirineus, Costa Brava, Costa Rossellonesa, clima mediterrani i continental de baixa i alta muntanya. 

Pel que fa a la violència i l’explotació contra els animals, en destaquem la pràctica de la tauromàquia major que es desenvolupa a les viles de Ceret i Millars, on cada temporada són torturats i assassinats en públic diversos bous. A les zones pirinenques se’n destaca una ramaderia especialitzada en les denominacions d’origen «Rosée i Vedell des Pyrénées catalanes». Tanmateix, al nord de Catalunya són molt populars les cargolades, pel que centenars de milers d’aquests animals són cuits de viu en viu cada any. 

Les agressions mediambientals estan relacionades amb el turisme, amb els 164 càmpings, camps de golf i complexos hotelers que trinxen el territori, així com les que s’originen pel sistema energètic: parcs eòlics, centrals fotovoltaiques, termodinàmiques, preses hidroelèctriques, entre d’altres. 

És un territori molt explotat per l’arboricultura de presseguer, albercoquer i cirerer i una viticultura que, com en el cas de la comarca del Priorat (Camp de Tarragona) o de l’Alt Penedès (Penedès), ha arrasat amb bona part de la petita muntanya, aquesta però, situada a l’extrem oriental dels Pirineus.

Terres de Ponent

Comarques Noguera, Baix Cinca, Segrià, Garrigues, Urgell, Pla d´Urgell, Llitera, Segarra, Anoia nord i Conca de Barberà nord
Pressió demogràfica humana 415.000 habitants
Etiquetes #TerresDePonent; #AqüífersDePurins; #StopAgriculturaIndustrial

Les Terres de Ponent s’han ben guanyat l’apel·latiu de ser «el rebost de Catalunya», doncs és una demarcació molt especialitzada en l’agricultura especulativa de mercat, el minifundi i la industrialització agrària i ramadera.

És el territori líder pel que fa a explotacions ramaderes porcines i d’aviram, no només de Catalunya, sinó el segon de tot el continent, on cada dia s’hi assassinen més de 100.000 porcs. De la mateixa manera que a la Catalunya Nord, les Terres de Ponent manifesten una predilecció popular per la ingesta de cargols, que es maten de forma lenta i cruel, on fins i tot la ciutat de Lleida celebra l’organització una hecatombe anual anomenada «L’Aplec del Cargol».

seguir llegint...

Presenta els greus problemes mediambientals derivats de l’agroramaderia industrialitzada com són la desforestació, la contaminació d’aqüífers subterranis i rius, la dependència de cultius especulatius i l’enverinament de sòls per químics abrasius, estesos uniformement per tota la depressió central. 

La indústria vinícola de l’Alt Penedès ha desfigurat totalment el paisatge degut al monocultiu, desforestat també per la trilogia mediterrània de conreus.

Al nord de la circumscripció hi trobem la indústria tèxtil, adobera i paperera, molt agressiva i de forts impactes mediambientals, un clúster dedicat a la transformació de la pell d’animals morts a l’Anoia sud.

Parlem d’un territori de contrastos orogràfics molt malmesos i fragmentats pel pas de grans infraestructures de comunicació que, a la vegada, ha dut implícites la creació de polígons industrials i centres logístics de mercaderies. L’agricultura d’especulació ha ocasionat una pèrdua accelerada d’espais naturals i una elevada fragmentació dels hàbitats que ha malmès part de la biodiversitat del Penedès.

Comarques Centrals

Comarques Bages, Solsonès, Berguedà, Osona, Moianès
Pressió demogràfica humana 400.000 habitants
Etiquetes #ComarquesCentrals; #PotassaNo; #ConcaLlobregatMorta; #AqüífersDePurins

Pel que fa a l’explotació animal, el territori destaca per ser líder en la cria i assassinat de cabrum.

Amb l’excepció del Solsonès, la resta de comarques provenen d’una forta tradició industrial i minera, pel que la demarcació encara acusa un llegat extractivista que es manté amb la presència de les mines de potassa del Bages, els històrics problemes mediambientals que s’arrosseguen a la conca del riu Llobregat i, a partir dels anys 70, de l’aparició de la ramaderia intensiva, que adquiriria la notorietat i protecció dels governs actuals, que desembocà amb la construcció de l’Illa càrnia de Vic i una xarxa d’escorxadors disseminats a banda i banda de les grans infraestructures viaries que creuen el territori, amb la consegüent contaminació del subsòl i els aqüífers.

Terres de l’Ebre

Comarques Matarranya, Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre
Pressió demogràfica humana 189.000 habitants
Etiquetes #TerresDelEbre; #CostaEbrenca; #SalvemElsDeltes; #DeltaViu #AbolicióCorrebous

Pel que fa a l’explotació animal, el territori destaca per ser líder en la cria i assassinat de conills o la piscicultura orientada als mol·luscs i la tonyina confinada. Fa dècades que Camarles alberga l’únic camp de concentració de micos utilitzats per a l’experimentació. Altrament les Terres de l’Ebre concentren el major nombre de linxaments públics taurins, concentrant el major nombre de correbous de Catalunya.

En relació a les agressions i destrucció mediambiental l’encapçala la ferotge antropització agroramadera i industrial del Delta del riu Ebre, assetjat des de l’interior per l’amenaça de nous transvasaments, per la reducció dels cabals i les aportacions de sediments, mentre que pel mar li arriba la intrusió marina, llevantades i l’erosió de la costa. La dispersió urbanística de masos de segona residència i la massificació de parcs energètics.

Alt Pirineu, Aran i Andorra

Comarques Ribagorça, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Estat andorrà i l’Aran occitana
Pressió demogràfica humana 170.000 habitants
Etiquetes #AltPirineuAranAndorra; #ForaPistes; #ProuEstacionsdEsquí; #PirineuViu; #MassificacióTurística

Les comarques, l’entitat territorial singular i l’Estat d’aquesta demarcació presenten unes característiques comunes i formen una unitat territorial, socioeconòmica i cultural, tot i que cadascuna amb una identitat i personalitat molt marcada.

L’especialització que destaca pel que fa al maltractament animal és la del sistema carnista extensiu dedicat a les explotacions ramaderes equines i els mercats d’esclaus de mamífers amb denominació d’origen productiu.

La tala de bosc, la massificació turística d’oci en el lleure, alta pressió humana a les valls i l’arrasament de muntanyes senceres per la ramaderia i les pistes d’esquí són els principals problemes mediambientals de la demarcació.